SEPTOPLÀSTIA

Encara desconec la millora real, però m'acaben de treure les gases del nas 5 dies després de l'operació i la diferència entre respirar (com fins ara) i respirar bé (a partir d'ara) es farà notar. Tota la vida he tingut el nas manifestament tort, i des del punt de vista estètic no m'ha preocupat gaire. El que em va empènyer a anar a l'otorinolaringòleg va ser el fet de començar a roncar a la nit (cosa difícil de veure fins que no comences a viure en parella) i notar que el nas era una font de molèsties constants. Vaig anar a un otorrí de la seguretat social, a l'Hospital del Mar de Barcelona cap a l mes de març de 2007 i em va donar un diagnòstic en menys de 10 segons d'observació: "has de passar pel quiròfan, et farem una septoplàstia". Ha estat la meva primera operació perquè, afortunadament, la mare naturalesa em va fer força robust i mancat de malalties congènites, i el balanç és molt positiu. Gràcies Dra. A. per l'eficàcia de la seva feina. Gràcies al sistema sanitari català per no haver-me fet perdre el temps: tot ha funcionat ràpid i bé, de forma que m'alegro de no haver fet cas de tots els que m'aconsellaven que m'operés en una clínica privada. Es calcula que cada any treballem més de 3 mesos per mantenir les diferents administracions. Això és molt d'esforç i en aquest cas m'he sentit ben atès per la sanitat pública. Espero que el meu cas no hagi estat una excepció que la resta d'usuaris pensin igual. En un país amb tantes mancances (infrastructures, educació, medi ambient, ...) sembla ser que el model sanitari s'acosta al desitjable.